El passat diumenge 14 de setembre es va disputar el III Torneig de 12 hores organitzat pel nostre Club, i hi ha que dir que van ser 12 hores molt intenses: entre partits, dutxes, anar de dinareta, firmar la camiseta de despedida per a Daniela, tornar a jugar, intentar dormir la recasa que cada una portava del dia anterior, i tronar a jugar; se’ns va passar un diumenge que d’altra manera s’havera presentat molt monòton o simplement, un diumenge de setembre. 
El primer partit que vam disputat va ser front a l’Alfàs del Pí, a les 10h de matí (una servidora redactora va arribar 5 minuts abans del començament, però tenia la falta justificada, eh??). El partit va acabar amb la victòria de l’equip visitat, però la diferència en el tanteig va ser de 3, cosa que ens va motivar per a continuar alerta per als altres partits que se’ns presentavem.
El segon partit que vam jugar va ser contra l’equip anglés de València (perdoneu, però no recorde bé el nom, millor dit: com s’escriu). La victòria va ser, en este segon enfrontament, per a nosaltres!! Síííííí!!!!!
Per a poder continuar bé la resta del dia, vam anar a dinar a l’Hellín, i mentre preniem el sol i esperavem el bocata, començavem a dissenyar la camiseta de regal de despedida per a Daniela, jugadora que se’ns ha anat a un “stagge” de tres mesos a San Francisco. Entre rotuladors, el solet i un café molt necessari, ens tornem al pavelló per a afrontar el tercer partit de la jornada, i un dels més difícils que podriem haver afrontat: el Maristes de València. La nostra derrota no va demostrar l’esforç i l’intensitat que vam possar per a este partit, encara que sabiem a quiteniem davant.
Els enquadraments posteriors, ens van fer que tornarem a jugar contra l’Alfàs del Pí per disputar-nos el 3r i 4t lloc.
Este quart i últim partit que vam jugar va ser molt igualat en tanteig, però no vam poder jugar amb una pressió en contra, i sobretot; per uns errors arbitrals enormes, que ens van desmoronar.
Al final, els resultats van ser el que menys ens interessava, el C.B. Pedreguer va pedre la final front a un enorme Maristes.
El dia es pot resumir en que vam vore bon joc, un millor ambient i tot un dia per a estar juntes: des del banquillo, esperant-nos a la grada, dormint la siesta mentre esperavem començar a jugar, la despedida de Daniela (a punt de plorar) i tornar a casa amb moltes ganes de dormir!!!
Donar les gràcies a Diandra i Naomi per vindre a jugar amb nosaltres, i a Vicen per les seues directrius des del banquillo, mentre la míster Gema també ens diriguia des de dins del partit.
Esta crònica/resum no es pot lleguir sense anar acompanyada de la Banda Sonora del torneig, iniciada per Gema la Paca: http://es.youtube.com/watch?v=K764oJjVJ0A
PD: en esta foto hi ha un error, qui l'encerte tindrà un gran premi. Però sols aceptaré com a vàlides les respostes que s'escriguen en els Comentaris de la nostra web.
PD: espere que no tinges massa "agulletes" després dels 4 partits jugats ahir, i no ho celebres!!!
