martes 16 de septiembre de 2008

Crònica del III Torneig 12 hores

El passat diumenge 14 de setembre es va disputar el III Torneig de 12 hores organitzat pel nostre Club, i hi ha que dir que van ser 12 hores molt intenses: entre partits, dutxes, anar de dinareta, firmar la camiseta de despedida per a Daniela, tornar a jugar, intentar dormir la recasa que cada una portava del dia anterior, i tronar a jugar; se’ns va passar un diumenge que d’altra manera s’havera presentat molt monòton o simplement, un diumenge de setembre.

El primer partit que vam disputat va ser front a l’Alfàs del Pí, a les 10h de matí (una servidora redactora va arribar 5 minuts abans del començament, però tenia la falta justificada, eh??). El partit va acabar amb la victòria de l’equip visitat, però la diferència en el tanteig va ser de 3, cosa que ens va motivar per a continuar alerta per als altres partits que se’ns presentavem.
El segon partit que vam jugar va ser contra l’equip anglés de València (perdoneu, però no recorde bé el nom, millor dit: com s’escriu). La victòria va ser, en este segon enfrontament, per a nosaltres!! Síííííí!!!!!
Per a poder continuar bé la resta del dia, vam anar a dinar a l’Hellín, i mentre preniem el sol i esperavem el bocata, començavem a dissenyar la camiseta de regal de despedida per a Daniela, jugadora que se’ns ha anat a un “stagge” de tres mesos a San Francisco. Entre rotuladors, el solet i un café molt necessari, ens tornem al pavelló per a afrontar el tercer partit de la jornada, i un dels més difícils que podriem haver afrontat: el Maristes de València. La nostra derrota no va demostrar l’esforç i l’intensitat que vam possar per a este partit, encara que sabiem a quiteniem davant.
Els enquadraments posteriors, ens van fer que tornarem a jugar contra l’Alfàs del Pí per disputar-nos el 3r i 4t lloc.
Este quart i últim partit que vam jugar va ser molt igualat en tanteig, però no vam poder jugar amb una pressió en contra, i sobretot; per uns errors arbitrals enormes, que ens van desmoronar.
Al final, els resultats van ser el que menys ens interessava, el C.B. Pedreguer va pedre la final front a un enorme Maristes.
El dia es pot resumir en que vam vore bon joc, un millor ambient i tot un dia per a estar juntes: des del banquillo, esperant-nos a la grada, dormint la siesta mentre esperavem començar a jugar, la despedida de Daniela (a punt de plorar) i tornar a casa amb moltes ganes de dormir!!!
Donar les gràcies a Diandra i Naomi per vindre a jugar amb nosaltres, i a Vicen per les seues directrius des del banquillo, mentre la míster Gema també ens diriguia des de dins del partit.
Esta crònica/resum no es pot lleguir sense anar acompanyada de la Banda Sonora del torneig, iniciada per Gema la Paca: http://es.youtube.com/watch?v=K764oJjVJ0A


5 comentaris:

GEMA dijo...

Val!! Crec que ja hem tocava a mí, també, passar per ací i deixar el meu comentari:

GRÀCIES OLI, per que crec que estàs guanyant-te tornar a ser la "CAPI", per la teua dedicació al basket, per la teua dedicació a l'equip, per aquesta crónica tan bona!!, per recordar-te'n dels detalls que tens en cada una de nosaltres, i per tot aixó et perdone que hem despertares a les 5:30 dient-me que arribaríes, GRÀCIES per vindre.

GRÀCIES INGRID, per el teu esforç per integrar-te a l'equip, espere que disfrutem tot l'any de la teua companyía.

GRÀCIES HUESOS, per la teua naturalitat, vocació i esforç que demostres en cada entrenament, ( y por cierto un acierto lo de las "lentejas", espero no necesitar yo unas para ver este año muchos triples).

GRÀCIES MARIA, per haver vingut a compartir en nosaltres el torneig, per fer-mos disfrutar altra vegada jugant al teu costat, i que sapies que pots vindre quan vullgues, contínues formant part de l'equip. Espere tornar a contar en tu pronte (...el memorial està ahí...)

GRÀCIES PILAR, per el teu esforç, per la puntualitat, que ha sigut un detall que m'ha demostrat molt, gràcies per donar-ho tot quan eixes a la pista, i continúa així porque TU LO VALES.

GRÀCIES ANA Mª, saps, he trobat una semblantça entre el teu ídol i tú, mai doneu una partit/carrera per perdut, i espere que el teu peu estiga millor que el meu.

GRÀCIES IRENE, perque estas demostrant ser un CRACK polivalent, en ganes, esforç, dedicació, doncs que continúes en la teua progresió CRACK!!

GRÀCIES DANIELA, per haver vingut a jugar, compartir el dia de la teua despedida jugant un partit de basket, tornant a la vesprada i compartint-la en nosaltres, doncs que sapies que et trobarem molt a faltar!! i que t'esperem en els braços oberts!!!

GRÀCIES GEMA PRATS, alias "PACA", per la teua al.legría, per la sang que demostres quan ixes a la pista, per estar ahí, perque necessitem gent com tú a l'equip.

GRÀCIES ÚRSULA, tu si que eres un CRACK hecho y derecho, gràcias por los minutos que nos regalaste,(que fueron bastantes), por demostrar tu capacidad para dirigir el equipo, y de resolver en los momentos necesarios; espero que no tengamos que amputar nada, y que sigas demostrando el CRACK, que has sido siempre (espero ver este año la úrsula que yo recuerdo, el domingo tuve la sensación que no habían pasado los años).

GRÀCIES ROSA, per el teu esforç quan ixes a la pista, per el respete que estas demostrant, i espere veure aquest any a la millor ROSA, la que jo sé que portes dins!!!

GRÀCIES ICIAR, per vindre,per que eres el futur del basket, espere que ens demostres aquest any que tens ganes de formar part de l'equip.

GRÀCIES DIANDRA I NAOMI, que al final he aconseguit recordar els vostres noms (ja,ja, es broma), gràcies per haver vingut a reforçar al equip, gràcies per estar ahí, espere tornar a contar en vosaltres pronte!!

I COM NÓ!!!

GRÀCIES VICEN, per vindre, per estar tot el dia en nosaltres, per demostrar estar capacitada per dirigir el equip, per la teua paciència, per que no saps lo important que es per a mí poder contar en tú aquest any!! Per tindre un moment sempre per al que teu demana; i tot aço, supleix el mal que en sap, (encara que entenc les raons perfectament), no poder contar en tú com a jugadora, SERÀS UNA BAIXA MOLT DIFÍCIL DE CUBRIR, però espere, pugues desde la banqueta i la pista de entrenament ensenyar les jóvens, la dedicació, esforç, sang, i profesionalitat que demostraves jugant. Gràcies per deixar-te convencer, CO-COACH.

huesos 6 dijo...

Wolap!! (quiere decir Hola, si). Cómo mola la crónica Oli !!!! wowowowowowowow que crack! Bueno, solo tengo unas palabras para definir nuestro perfecto domingo: tu lo que estás viendo es un cerdo volando..... (ejem). Bueno, en serio, gracias por todo y que el 12 horas fue brutaaaaal !!!!!
Y Míster-a, muy buen comentario, veo que te has estrenado poniendo comments tan bien como de entrenadora ;-) .
Bueno, y mis respetos hacia Vicen.... a sus pies.

A las demás, solo me queda decir una cosa: qué bueeeno !!!!

salu2, Huesi 6 !

Sènior Femení dijo...

pufff!!! místera!!! estic plorant de l'emoció!!!
moltes gràcies per eixes paraules personalitzades!!!
esta temporada, més i millor!!!

ens veem divendres
14

PD: et torne q demanar disculpes per despertar-te!!!

Ana Maria..*!_9 dijo...

Bieeen, per fi el meu primer comentari, esque soc una màquinaa!! Estic inscrita en tots els puestos: messenger, fotolog, fernando alonso (com no)... Pero a esta no podia faltar.

Gema, moltes gracies! m'ha arribat al cor. Ja saps q si me comparen amb fernando alonso,, m'emocione!


I a la resta de l'equip, espere que enguany estigam taaan unides i seguim guanyant, o no??


Fernando Alonso no es el meu ídolo, sou totes vosaltres (a ell li tinc un amor diferent jaja)

Molts muakks xiquetesss!!


Ana Maria..*! [..9..]

ROUS 15 dijo...

Xe xicones per moltes vegades que llig açó no deixe d'emocionar-me.
Oliperfecta definició de tot un diumenge,vicen es una crack tant dins com fora del partit i a nivell persona, és inigualable. Que no jugue pels seus motius ,que son clars,ens ha dolgut molt a totes però seguir tenin-la al nostre costat és una gran sort. Espere que seguisques així i ens ensenyes sobretot a les pivots a merejar-nos, personalment me senc perduda en el atac en moltes de les accions.
I gema, millons de gracies per aquestes paraules tan boniques. Quan trobes a eixa rosa que tu dius m'avises,jajaja.
Xiquetes se vos exa de menys´, això de no poder entrenar en vosaltres em fa sentirprou mal. Però per aquí faig el que puc.
Un gran beset. Xao cracks!!!